VIOLÈNCIA DE GÈNERE I JUSTÍCIA
25 DE NOVEMBRE DEL 2009

DIA DE LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
TAULA RODONA ORGANITZADA PEL M.I. CONSELL GENERAL

PETICIONS CONJUNTES ADA, ADMA I GRUP DE DONES PER LA REFLEXIÓ I L’ACCIÓ

INTRODUCCIÓ:

Primer de tot, per part de les associacions i grups de dones, agraïr al M.I. Consell General l’oportunitat de poder traslladar les nostres reflexions i demandes a aquesta taula, per tal que entre totes i tots és millori l’atenció de les víctimes de violència de gènere i aconseguir solucions efectives des del punt de vista jurídic, el que és fonamental per què puguin millorar la seva situació.

La violència contra les dones o violència de gènere és la vulneració de drets humans més estesa i greu que es dóna al món, i el major obstacle per aconseguir els objectius d’igualtat, desenvolupament i pau .

La violència de gènere és una manifestació de les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones que han portat a la dominació masculina i la subordinació femenina, a la discriminació de les dones que ens impossibilita per desenvolupar-nos plenament com a persones.

Totes les manifestacions de violència dintre i fora de la família, instauren la por i la inseguretat en la vida de les dones i les incapacita per trencar amb la relació de violència , accedir als recursos existents, i minvant ,per tant, els seus drets com a ciutadanes.

Aquesta violència té alts costos socials, sanitaris i econòmics per a les víctimes i per a tota la societat i és responsabilitat de l'Estat donar solucions i posar-les al seu abast.

Malgrat l’esforç de tots els professionals que intervenen en els diferents processos d’ajuda a les víctimes: batlles, fiscals, policia, advocats, treballadores socials, professionals sanitaris... constatem que no avancem al ritme adequat per a erradicar aquesta situació intolerable. Degut a la tebiesa de la legislació que no contempla l’especificitat de la violència de gènere, la lentitud en els procediments administratius , la manca de: recursos suficients, un pla nacional, un protocol actualitzat i efectiu per fer-hi front, entre altres. Que fan que es mantinguin els mecanismes socials que perpetuen aquestes situacions.

Centrant-nos avui en el marc legislatiu i judicial considerem necessari per millora l’atenció a les víctimes:

Atenció Jurídica Gratuïta a les Víctimes per part d’un professional especialitzat en el tema des del dia de la denúncia, que porti conjuntament els procediments tan penal com civil, fins la resolució i l’execució de la sentència. Una fórmula que al nostre entendre podria ser un conveni entre Govern i Col·legi d’advocats.

Modificació del Codi Penal, amb articles específics que contemplin la violència de gènere i la que es dóna dintre de la llar.

Formació continuada de tots els professionals que intervenen en el processos relacionats en la violència de gènere.

Dotar al servei de medicina legal i forense dels recursos necessaris per tal que puguin continuar realitzant la important tasca de valoració de les seqüeles, tant físiques com psicològiques, atenent els criteris de danys descrits per la OMS.

Assegurar la protecció de les víctimes des del moment de la denúncia amb l’aplicació de mesures cautelars urgents, i garantir els recursos econòmics necessaris per la seva subsistència, evitant així que la manca d’aquests motivi la retirada de la denúncia. Amb aquesta finalitat, creiem fonamental la creació d’un fons de garantia per les pensions de manutenció.

Crear un servei de visites tutelades, sempre que sigui necessari pel benestar dels infants.

Agilitzar la instrucció judicial, que s’adoptin sentències exemplaritzants i actuacions immediates i efectives davant els incompliments de les mesures en aquesta problemàtica.

Elaborar un pla d’acció nacional de lluita contra la violència de gènere a curt termini que defineixi les línies estratègiques d’actuació, els diferents plans sectorials, els mitjans requerits per dur-ho a terme i els protocols corresponents, tal com marca la recomanació quarta del Consell d’Europa.

Elaborar una llei específica contra la violència de gènere, que reguli el tractament integral de les víctimes des de totes les vessants i a tots els nivells, passant per la prevenció, la detecció precoç, la protecció integral i la rehabilitació social de les víctimes i dels agressors.


Per finalitzar, volem agrair la invitació del M. I. Consell General i manifestar la nostra disposició per col·laborar assíduament en els temes d’igualtat de gènere com a part de la nostra responsabilitat social i amb el nostre país.

Andorra la Vella, 25 de Novembre de 2009

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2009

• Associació de Dones d’Andorra
• Associació de Dones Migrants i d’Andorra

en un any en què, un cop més, la violència de gènere s’ha manifestat de la manera més cruel i ha mostrat la seva pitjor cara amb la mort d’una dona a mans de la seva parella, volem fer un manifest conjunt per tal de remarcar la importància d’aquesta diada.

Aquesta ha estat la cara més crua d’aquesta xacra, però no per això hem de deixar de fer referència a aquella violència de gènere que, sense tenir una repercussió tan greu, persisteix en la nostra societat i posa en perill moltes dones que sovint desconeixen els recursos per fer-hi front.

Són moltes les planes de premsa i tertúlies dels mitjans de comunicació que s’omplen amb aquest problema, però difícilment s’arriba al fons.

Coneixem les dificultats que comporta el tema a l’hora de tractar-lo, però això no ens farà deixar de lluitar per aconseguir fer-ne més difusió.

La violència contra les dones és un obstacle per aconseguir els objectius d’igualtat i de les llibertats fonamentals.

S’han de modificar les legislacions vigents i adaptar-les a la situació actual. Que les lleis siguin preventives a més de punitives. Que hi hagi autèntiques mesures de protecció de les víctimes, compensacions justes, tractament personalitzat i rehabilitació dels agressors.

Cal dir que des de les nostres associacions intentem dur a terme un esforç conjunt amb les administracions per transmetre tranquil·litat i confiança a les dones que es troben en aquesta situació.

Per tant:

ENCORATGEM a totes les dones que es trobin en qualsevol situació de violència que reclamin tot l’ajut que necessitin.

CONDEMNEM totes les manifestacions de violència masclista perquè es tracta d’un atemptat contra els drets humans i, com a tal, no pot ser tolerat per la societat.

UNIM esforços vers la sensibilització i la detecció de qualsevol situació de violència contra les dones. Hem de continuar generant estratègies educatives allunyades dels estereotips sexistes, treballar en la prevenció del problema, de manera especial en la població jove, i potenciar el paper pedagògic dels mitjans de comunicació social.

PRIORITZEM seguir treballant per atendre totes les dones que pateixen violència, els fills i les filles. Per això esmercem tots els recursos necessaris.

DEMANEM

· La millora dels mecanismes de coordinació, col·laboració i cooperació entre tots els àmbits públics i privats competents i responsables respecte a la lluita contra la violència masclista.

· A tota la societat tolerància zero davant de qualsevol manifestació d’aquesta violència i un compromís a través d’una postura activa en la nostra vida personal, laboral i social.

· Un batlle de família per agilitar i centralitzar tots els procediments judicials que afecten el nucli familiar, i que es despleguin els mitjans necessaris per garantir la seguretat de la dona i dels fills.

No ens cansarem de treballar, no deixarem de dir el que creiem que pot ajudar totes les persones que pateixen aquesta xacra i estarem sempre al seu costat.

No volem que cap dona sigui objecte de la violència de gènere ni que pateixi per fer front a les necessitats bàsiques de la seva família.

Conscients de la necessitat de tot el que diu i esperona aquest manifest, voldríem que no hi hagués necessitat de fer-ne cap altre, ja que ens agradaria que aquest fos l’últim.

FIRA ANDORRA LA VELLA

Aquest any l'Associació de Dones d'Andorra estarà present a la fira d'Andorra la Vella, que tindrà lloc el proper cap de setmana del 25 al 23 d'octubre amb un estand a la vostra disposició.

Totes aquelles persones que es vulguin fer sòcies durant la fira podran participar en un petit sorteig que es farà l'últim dia de la Fira.

També tindrem exposada la Panera que sortejarem per Nadal i de la que podreu adquirir participacions al preu de 2,5 €.

Esperem poder comptar amb la vostra visita.

Visita'ns

Som Totes Unes Dones Víctimes de la Violència de Gènere

Al maig del 1968, quan es va expulsar de França l’ “agitador” Cohn-Bendit, els estudiants desfilaven pels carrers i li manifestaven la seva solidaritat, tot i cridant “som tots uns jueus alemanys”. Han passat uns quants anys i el jueu alemany expulsat d’aleshores ha estat elegit diputat francès al Parlament Europeu. Ironia absoluta de la Història.
Al setembre del 2001, quan es va produir a Nova York un dels atemptats més horribles i mortífers que es pugui imaginar, molts de nosaltres vam tenir la sensació de que “érem tots uns nord americans”.
Ara, però, sobtadament, i de manera encara més inesperada en un país petit com Andorra, el lema acaba de canviar, amb una cruesa i una crueltat absolutes. Arran de l’assassinat d’una dona a mans del seu marit, resulta que som tots (o totes) unes dones víctimes de la violència de gènere.
Tots i totes sabíem certament que, en contrades llunyanes, i pel sol fet del seu sexe, les noies i les dones sofreixen l’excisió, la malnutrició, que són infibulades, violades, casades de manera massa precoç i a la força, explotades, prostituïdes, pegades, cremades, torturades, immolades, assassinades.
Tots i totes sabíem que, “allà”, les noies i les dones no tenen dret ni a l’educació ni a l’esport, que no tenen dret a la paraula ni a triar el seu destí ni la seva manera de vestir, i que, en definitiva, no hi tenen dret a cap mena de llibertat.
Era tan reconfortant, però, poder convèncer-se que es tractava d’altres països, d’altres cultures i religions, d’altres situacions econòmiques, quasi d’altres planetes ...
Igualment, era tan confortable poder creure que les violències domèstiques, aquí a Andorra, ja eren residuals, excepcionals, destinades, de ben segur, a desaparèixer en un futur pròxim, gràcies, entre altres, a l’actuació convergent de les administracions, dels seus serveis socials i de les associacions de dones.
Resulta que no és el cas.
Resulta que, aquí com arreu, encara existeix el sentiment absurd de superioritat de l’home, per ser home, i d’inferioritat de la dona, per ser dona. Resulta que persisteix encara el sentiment que el fet de formar part d’un sexe permetria posseir o ser propietari d’alguna persona de l’altre sexe, i, en aquest cas, el dret de propietat s’entendria en el sentit més literal de la paraula, ja que permetria treure la vida a l’altre. Com en els temps més remots de l’esclavitud de l’antiguitat grecoromana.
Així que, a Andorra, les administracions, la policia, els serveis socials, les associacions de dones bé poden posar en marxa tots els protocols i procediments d’actuació que els semblin oportuns. La tasca és més immensa encara i ha de començar molt en amunt, ja en l’educació més bàsica i en la formació moral i ètica de cada persona i s’ha d’estendre al món laboral i a tota la societat civil en el seu conjunt.
Cal que s’ensenyi a cada ser humà que la igualtat entre les persones és total, qualsevol que sigui el seu gènere, i que la llibertat de cada un tan sols pot anar fins on comença la llibertat de l’altre.
En una sèrie culte de ciència ficció dels anys noranta, una brillant científica s’estranyava de ser tractada diferentment dels seus homòlegs masculins, per la sola raó de “tenir els seus òrgans reproductors a l’interior”.
Mentre es continuï a discriminar les persones en funció d’aquest epifenomen biològic, cal constatar que, malauradament, continuarem sent, tots i totes, unes dones víctimes de violència de gènere, unes dones mortes a mans del marit.

www.ada.ad
dona@ada.ad

Andorra la Vella, dos de juliol del 2009

UN NOU “DISTINTIU” LEGAL PER PREMIAR LES EMPRESES

dona@ada.ad

UN NOU “DISTINTIU” LEGAL PER PREMIAR LES EMPRESES


La primera Llei signada per l’actual President d’Estats Units, Sr. Barack Obama, va ser una llei molt simbòlica, relativa a l’ampliació dels terminis legals a l’abast de les dones per recórrer contra les discriminacions que aquestes puguin patir en matèria salarial.

En anunciar-ho, el Sr. Obama va recordar que, encara al dia d’avui, les dones nord-americanes guanyen una mitjana de 22% menys que els seus homòlegs masculins, i va declarar que volia que les seves filles creixin en el sí d’una nació que valori justament la seva contribució i on no hi hagi límits als seus somnis.

Anem ara al Principat d’Andorra. Aquí, resulta que el creixement econòmic intens que va tenir lloc després de la segona guerra mundial va afavorir la contractació de mà d’obra femenina, fins arribar al punt que és actualment un dels països europeus amb major percentatge de dones actives.

Segons les dades de la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a l’any 2007, dels setze sectors d’activitat censats, deu tenen una presència majoritària de dones.

Nogensmenys, no podem silenciar les nombroses desigualtats que encara es poden detectar entre homes i dones en el món laboral andorrà, i la solució fantàstica que planteja sobre això el nou Codi de relacions laborals aprovat pel Consell General el dia 18 de desembre del 2008.

L’article 87 d’aquest Codi porta el títol “Igualtat i conciliació de la vida laboral i familiar”.

En el seu primer apartat, es fa referència, com a objectiu primer o essencial a assolir, la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones treballadores.

I es pretén aconseguir aquest objectiu, mitjançant la creació d’un distintiu oficial, per acreditar i reconèixer les empreses que destaquin favorablement en la matèria, així com en l’aplicació de polítiques d’igualtat de tracte i d’oportunitats reals i efectives entre dones i homes en l’àmbit laboral.
.../...


Sense perjudici del fet que la creació i el disseny del famós “distintiu” s’hauran de desenvolupar reglamentàriament, tot el que ens pot portar a les calendes gregues, l’apartat quatre de l’article 87 precisa els criteris que l’administració hauria de tenir en compte per atorgar aquest distintiu.

Entre altres, aquests criteris són la presència equilibrada de dones i homes en els càrrecs directius i/o tècnics, les mesures concretes per millorar la vida laboral i familiar i la igualtat en matèria retributiva i condicions de treball.

Aquest redactat només pot fer pensar que ens trobem, a Andorra, en una situació com a mínim semblant, o potser pitjor, a la d’Estats Units.

Aquests criteris tan sols evidencien el que sap tothom o, almenys, el que saben totes les dones del país, és a dir que no hi ha, a Andorra, una presència equilibrada de dones i homes en els càrrecs directius de les empreses i que, a formació similar, no hi ha ni igualtat de tracte, ni igualtat en matèria de salari ni tampoc igualtat en matèria d’oportunitats reals i efectives en l’àmbit laboral.

Semblaria ser que el poder legislatiu volgués solucionar tots aquests greus problemes gràcies a la seva última troballa, l’anomenada “conciliació de la vida laboral i familiar”, que es troba inserida en el mateix article de la Llei, com si, ben evidentment, solament les dones tinguessin dificultats per conciliar aquestes dues vessants de la vida.

A més, en vista a totes aquestes desigualtats que es dibuixen en el text legal i que són paleses en el dia a dia de moltes dones treballadores, només pot sobtar l’eina que s’ha trobat per fer-les desaparèixer: l’obtenció del “distintiu”.

Francament, ens hauria agradat molt més trobar la solució a aquestes disparitats en el capítol de la llei reservat a infraccions i sancions. Aquesta era l’única via efectiva per intentar aconseguir l’objectiu anunciat d’una igualtat de gènere en el món laboral.

El dret a la igualtat és un dret consagrat per la nostra Constitució i pensem que el seu desenvolupament legal actual en l’àmbit laboral es troba, malauradament, encara sota mínims.



6 / març / 2009